Assequible, innovador i de qualitat. Aquests són els tres pilars que han donat resposta a una pregunta que es va plantejar des de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) cap al 2008, arran de la Gran Recessió i l’esclat de la bombolla immobiliària: com ha de ser l’habitatge que s’ha de promoure des de les administracions públiques? De la sacsejada que va provocar aquella crisi en va néixer un nou model que treballa amb una mirada de més a llarg termini, amb l’objectiu de promoure llars que durin més de cent cinquanta anys i amb la responsabilitat de transmetre a les generacions presents i futures els valors de la sostenibilitat integral: ambiental, social i econòmica.. Seguir leyendo. Rehabilitar amb fons europeus. Les polítiques de l’AMB no només preveuen la construcció de nous habitatges, sinó també la transformació d’edificis existents. Una visió que s’encarrega de dur a terme el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH).. La rehabilitació no només és més sostenible, sinó que té un enorme potencial transformador. I gràcies als 98,89 milions d’euros dels Fons Next Generation, provinents de la Unió Europea, s’han pogut posar en marxa un gran nombre d’actuacions de rehabilitació a l’àrea metropolitana de Barcelona
Un dels grans objectius de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és la promoció de llars de protecció social tant de compra com de lloguer i la rehabilitació d’habitatges ja existents
Assequible, innovador i de qualitat. Aquests són els tres pilars que han donat resposta a una pregunta que es va plantejar des de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) cap al 2008, arran de la Gran Recessió i l’esclat de la bombolla immobiliària: com ha de ser l’habitatge que s’ha de promoure des de les administracions públiques? De la sacsejada que va provocar aquella crisi en va néixer un nou model que treballa amb una mirada de més a llarg termini, amb l’objectiu de promoure llars que durin més de cent cinquanta anys i amb la responsabilitat de transmetre a les generacions presents i futures els valors de la sostenibilitat integral: ambiental, social i econòmica.. L’esforç que en els darrers anys ha fet aquesta administració supramunicipal única a l’Estat, que compta amb el tercer pressupost públic més gran de Catalunya i que té competències específiques en aquest àmbit, és considerable i es pot quantificar en xifres exactes: entre el 2019 i el 2025, l’AMB va impulsar la promoció de prop de 5.000 habitatges públics i en els propers anys preveu incorporar al parc públic d’habitatge metropolità prop de 6.000 nous habitatges socials més, tant de lloguer com de compra.. 30 habitatges a Sant Just Desvern. Autoria DataAE i Xavier Vendrell.. Estem parlant, per tant, de prop d’11.000 habitatges públics en aproximadament una dècada. Un salt endavant que s’ha complementat amb la millora del parc d’habitatges existent: en els últims tres anys s’han rehabilitat 6.809 llars gràcies als gairebé 100 milions d’euros procedents dels fons Next eneration, un pla aprovat per la Unió Europea després de la pandèmia.. Però més enllà de les dades, és en les innovacions que s’han anat introduint de forma contínua des del punt d’inflexió que va suposar la crisi de 2008 on es nota un canvi profund. N’és un bon exemple l’aprovació del Protocol de sostenibilitat, que busca el disseny de llars amb una demanda energètica molt baixa, mitjançant sistemes actius i passius que optimitzen la resposta dels edificis al clima i el consum per part dels usuaris.. L’AMB ha impulsat 5.000 habitatges socials entre el 2019 i el 2025 i en preveu promoure 6.000 més en els propers anys. La consciència ambiental, al centre. La consciència ambiental és una de les prioritats dels projectes impulsats per l’AMB. Això es nota en la concepció de projectes on es busquen solucions com un nucli central amb un o diversos patis encadenats que aporten llum natural i ventilació, tot contribuint a l’estratègia energètica i a una gestió eficient.. També en la incorporació d’estratègies passives d’estalvi i eficiència energètica, com ara galeries bioclimàtiques que actuen com a coixí tèrmic i afavoreixen la regulació climàtica, o l’ús de materials amb alta inèrcia tèrmica contribueix a l’estabilització de la temperatura interior. Un sistema que permet reduir la demanda energètica i minimitzar l’ús de la calefacció.. 85 habitatges a Cornellà de Llobregat. Autoria Peris i Toral arquitectes.José Hevia. En aquest període, l’AMB, a través de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), també ha apostat decididament per l’ús de nous materials, normalitzant la construcció d’edificis amb fusta, amb blocs de terra compactada o altres sistemes descarbonitzats. Una fase de construcció en la qual, a més a més, s’ha aconseguit una reducció dràstica de la petjada de carboni (fins a 600 kgCO2/m², molt per sota dels 1.100 d’un edifici estàndard).. A les noves llars s’empren materials i tècniques més sostenibles i s’aplica la perspectiva de gènere. Construir en un solar buit és només una de les moltes circumstàncies en quals l’administració pública ha treballat en els darrers anys. L’AMB, per tant, contempla i promou la possibilitat d’intervenir en les ciutats, estructurant-ne el teixit urbà i proposant noves formes d’habitar. Una filosofia que s’expressa en la mateixa constitució i distribució dels habitatges que s’executen, on hi ha espais no jerarquitzats i flexibles que permeten múltiples usos (sala, menjador, dormitori o estudi) i on l’aplicació de la perspectiva de gènere té molta rellevància: d’aquí que la cuina s’ubiqui al centre dels habitatges, per exemple.. Combatre la crisi de l’habitatge. L’AMB, a través de l’IMPSOL, treballa per desenvolupar un model propi d’habitatge públic assequible, innovador i de qualitat. Els principals objectius són potenciar la cohesió social, disminuir els desequilibris territorials i millorar la qualitat de vida dels habitants metropolitans.. L’estratègia de l’administració pública es fa encara més necessària en el context actual, ja que en els darrers anys, els preus de l’habitatge han escalat molt per sobre dels salaris i de la capacitat adquisitiva de la ciutadania. I el resultat –n’hem sentit desenes de testimonis a la premsa, a través de les xarxes socials, també parant l’orella al carrer– és una situació de greu dificultat per a moltes famílies a l’hora d’accedir a un habitatge digne i mantenir-lo.. 40 habitatges a Sant Feliu de Llobregat. Autoria MAIO.José Hevia. De fet, a banda de ser el motor econòmic que concentra més de la meitat del PIB de Catalunya, l’àrea metropolitana de Barcelona també és l’epicentre d’una crisi habitacional que, malgrat tenir un impacte generalitzat a la regió, a la resta d’Espanya i d’Europa, cobra una especial rellevància en una àrea integrada per 36 municipis que concentren el 42,5% de la població catalana.. En l’actualitat només l’1,8% dels habitatges de l’àrea metropolitana de Barcelona són de lloguer assequible, una xifra que queda molt lluny del 15% que recomana la Llei del dret a l’habitatge. Per tant, com a resposta a aquesta mancança, un dels grans objectius de futur de l’AMB és continuar promovent habitatges amb protecció social assequible al territori metropolità.. L’aprovació del Protocol de sostenibilitat reforça el disseny de llars amb una demanda energètica molt baixa. L’habitatge, l’urbanisme i el planejament territorial ocupen un paper primordial en l’agenda i l’acció de l’administració pública. Ara bé, des d’una òptica integral, les seves polítiques també tenen un impacte en els serveis bàsics per facilitar el dia a dia dels ciutadans, com el transport públic i la mobilitat, la gestió del cicle integral de l’aigua o el tractament dels residus urbans. L’objectiu? Millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen i hi treballen.. Col·laboració publicoprivada, una fórmula pionera. Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), l’operador metropolità de lloguer assequible, avança en la creació d’un ampli parc residencial destinat a frenar l’escalada de preus i ampliar l’oferta d’habitatge protegit a Barcelona i la seva conurbació. Aquesta iniciativa pionera a Espanya, participada en un 50% pel sector públic i en un 50% pel sector privat, preveu comptar amb una inversió d’uns 600 milions d’euros per tal de construir 4.500 habitatges de lloguer assequible. Des de la seva creació, HMB està treballant en la promoció de 1.964 habitatges socials: una xifra que té en consideració aquells projectes que encara estan en una fase inicial i també aquells que ja s’han començat a construir.. 22 habitatges a Viladecans. Autoria AV62 Arquitectos + Calderon Folch Studio.José Hevia. A més a més, tant HMB com l’IMPSOL participaran a la reserva pública de solars del Pla 50.000, un projecte impulsat en aquest cas per la Generalitat de Catalunya que compta amb una inversió anual de 1.100 milions d’euros i té la missió d’acabar construint 50.000 nous habitatges públics en els propers cinc anys, fins el 2030.. Rehabilitar amb fons europeus. Les polítiques de l’AMB no només preveuen la construcció de nous habitatges, sinó també la transformació d’edificis existents. Una visió que s’encarrega de dur a terme el Consorci Metropolità de l’Habitatge (CMH).. La rehabilitació no només és més sostenible, sinó que té un enorme potencial transformador. I gràcies als 98,89 milions d’euros dels Fons Next Generation, provinents de la Unió Europea, s’han pogut posar en marxa un gran nombre d’actuacions de rehabilitació a l’àrea metropolitana de Barcelona
